Patrimoni
un viatge per la història i la cultura
ELEMENTS HISTÒRICS
Patrimoni de Santa Maria del Camí
Benvinguts a la secció de patrimoni de Santa Maria del Camí, un lloc ple d’història i encant a pocs minuts de Palma, accessible tant en vehicle propi com en transport públic, especialment en tren. Explora els 21 elements patrimonials més emblemàtics d’aquest municipi tradicional de Mallorca, on cada racó compta una història i cada edifici és testimoni d’èpoques passades.
Passejar per Santa Maria del Camí és com viatjar en el temps. Els seus carrers empedrats i edificacions històriques, com l’Església Parroquial de Santa Maria, reflecteixen un patrimoni que ha estat curosament preservat en el temps. No et perdis la Torre de Son Seguí i altres monuments que narren la història d’aquest lloc encantador.
viu l’experiència
Parròquia de Santa Maria del Camí
Parròquia de Santa Maria del Camí
La Parròquia de Santa Maria del Camí, exemple d'arquitectura barroca, s'aixeca sobre una antiga església del segle XIV. La construcció actual es va iniciar el 1714, sota la direcció de Lluc Mesquida, i es va finalitzar el 1737. L'interior té planta saló amb sis capelles laterals, destacant la Capella del Roser, d'estil neoclàssic. Fray Albert Borguny va crear els retables que decoren l'església. El campanar, construït entre 1751 i 1753, es reconeix per les rajoles blaves de Barcelona. Les campanes, Margalida i Bàrbara, són part de la història del poble. El Sagrat, avui jardí, fou el primer cementiri del poble, documentat des de 1395. Un detall històric important és que es trobava davant d'una cruïlla d'antics camins reials que connectaven Palma, Sóller, Muro i altres llocs.
Casa de la Vila
Casa de la Vila
Construïda l'any 1566, la Casa de la Vila fou l’antiga Cúria del Batlle i Escrivania de Santa Maria del Camí. Compta amb una imponent façana renaixentista, que destaca pel seu ampli pórtic de dos arcs rebaixats i dues finestres balconeres. A l’interior, disposava d’una sala de reunions, una presó, una quartera i habitacions reservades pel Magnífic Jutge de la Règia Cort. Aquest edifici emblemàtic de l’arquitectura civil santamariera va ser restaurat l’any 1926, preservant el seu valor històric i patrimonial.
Ca s'Apotecari
Ca s'Apotecari
Construïda l'any 1710, Ca s'Apotecari fou propietat de la família Far i acollí l'apotecaria de D. Mateu Calafat i Canyelles. Aquest edifici de marcat estil senyorial es distingeix pel seu porxo amb mènsules i els seus balcons decorats, així com per la seva singular terrassa empedrada, que compta amb un banc de pedra natural i una barana de ferro forjat. Actualment, alberga les oficines de l'Ajuntament de Santa Maria del Camí, convertint-se en un testimoni emblemàtic de l'arquitectura històrica del poble.
Cas Metge Rei
Cas Metge Rei
La primera referència documental del 1674, va ser adquirida a principis del segle XIX per la família Cabot àlies Rei, coneguda per tenir tres generacions de metges. El 1987, Pere Rosselló i Far va donar la casa a l’Ajuntament de Santa Maria. Actualment, l’edifici, remodelat, acull la Biblioteca Municipal i la Residència de Gent Gran. La seva façana, única al centre urbà, destaca per les incrustacions de pedres negres de basalt i una gran creu, també de pedres negres, que es feia servir durant el Via Crucis en Quaresma. El portal és d’estil neoclàssic.
Sa Vileta - Baronia de Terrades
Sa Vileta - Baronia de Terrades
Sa Vileta, antigament coneguda com Albiar, és una antiga alqueria musulmana documentada el 1246. Inicialment va ser propietat de Bernat de Santa Eugènia, qui la va cedir a Jaume de Terrades com a recompensa pels seus serveis durant la conquesta de Mallorca, atorgant-li el títol de Baronia. L’alqueria confrontava amb quintanes comunes, les garrigues de Consell, i estava situada prop dels camins d'Inca i Muro, destacant la seva importància geogràfica dins de l'estructura territorial de l'època.
Posada de Son Seguí
Posada de Son Seguí
Construïda l'any 1840, la Posada de Son Seguí fou la casa d'estiueig de D. Josep de Olesa i Rosellón, senyor de la possessió de Son Seguí. Situada a la plaça de la Vila, aquest edifici representa un clar testimoni de l'estil de vida rural i aristocràtic del segle XIX. Amb la seva arquitectura senyorial, la posada manté viva la memòria de l’aristocràcia local i de les tradicions que envoltaven les grans possessions mallorquines. Un exemple més del ric patrimoni de Santa Maria del Camí, preservat al llarg dels anys.
Posada de Son Güia - Son Nét
Posada de Son Güia - Son Nét
Son Güia és una possessió situada a la Vall de Coanegra, entre Son Berenguer, es Cabàs i Son Oliver. L'any 1685, era propietat de Pere Antoni Villalonga Güia i comptava amb un molí fariner. A principis del segle XX, hi va viure el Comte Segnier, qui va morir en aquesta casa el 1915. El 1890, fou adquirida per Miquel Amengual, i actualment, continua en mans de la mateixa família Amengual.
Convent de Nostra Senyora de la Soledat o Convent dels Mínims
Convent de Nostra Senyora de la Soledat o Convent dels Mínims
El Convent de Nostra Senyora de la Soledat, fundat el 1682 i beneït el 1683, va ser un convent de l'ordre dels frares Mínims. L'edifici, dirigit per Lluc Mesquida, és de planta rectangular i inclou un claustre renaixentista quadrat amb columnes que sostenen arcs rebaixats. El claustre conserva dues cisternes antigues i una de nova construcció. L'església, d'estil barroc, té un portal d'arc escarser emmarcat per marès, un trencaaigües i l'escut de la família Conrado. A l'interior hi ha deu capelles i un petit rosetó a l'absis. Aquest convent és conegut per ser l'origen de la llet d’ametlla, una beguda típica de les festes de Nadal a Santa Maria del Camí.
Son Torrelleta - Son Berenguer
Son Torrelleta - Son Berenguer
La Posada de Son Torrelleta, situada al Camí de Coanegra, és una possessió de Santa Maria del Camí que es va originar a partir d'un establit de Son Torrella el 1896. La construcció actual, datada de 1940, pertany a la família Pisà Torrelletes. La seva façana està arrebossada i decorada amb esgrafiats que imiten carreus. La clastra o carrera elevada està tancada per una balustrada de balustres ornamentada amb motius geomètrics, a la qual s'accedeix mitjançant un tram de pas amb tres escalons.
S’Estació
S’Estació
S’Estació, inaugurada el 25 de febrer de 1875, segueix el mateix model arquitectònic que l’estació de Binissalem, amb una façana empedrada marcada per cornises, cantells i obertures. Aquesta estació era l'origen de la línia Santa Maria-Felanitx, que connectava el centre amb el sud de l'illa. El servei ferroviari va ser clausurat per FEVE l'any 1967, però encara es pot identificar el traçat de l'antiga via i el pont que dirigia cap a Santa Eugènia. Avui dia, l'edifici s'utilitza com a centre cultural, social i d'esplai, després de ser cedit per Serveis Ferroviaris de Mallorca a l’Ajuntament de Santa Maria.
Plaça Robiol
Plaça Robiol
La Plaça Robiol, construïda entre finals del segle XVIII i principis del XIX, és un conjunt d’edificacions d’estètica i volum variat que formen una curiosa disposició en forma de lletra C. Aquest espai singular inclou tant vivendes com portasses que serveixen d'entrada a cases situades en carrers adjacents.
Posada de Son Llaüt
Posada de Son Llaüt
Construïda l'any 1625 per Quitèria Ballester, la Posada de Son Llaüt es troba en un punt estratègic, al creuer dels camins de Muro, Sóller i Ciutat. Al llarg del segle XIX, va funcionar com a hostal, cafè i botiga, servint com a lloc de trobada per viatgers i veïns. L'edifici fou restaurat l'any 1882, conservant la seva importància històrica. A més, és coneguda per ser la casa natal de D. Bartomeu Simonet i Canyelles, fill il·lustre de Santa Maria del Camí. Un testimoni més de l’arquitectura civil i del patrimoni cultural del municipi.
Hort i Molí de Can Salvà
Hort i Molí de Can Salvà
L'Hort i Molí de Can Salvà, datat del segle XIX, ha estat propietat de la família Salvà. Aquesta finca es va destacar pels seus cultius de cereals, fet que es reflecteix en la presència d'un molí de vent fariner, essencial per a la seva activitat agrícola.
Plaça de Ca n’Orell
Plaça de Ca n’Orell
La Plaça de Ca n’Orell, sorgida en el primer quart del segle XX, va ser una de les noves zones urbanitzades de Santa Maria del Camí. Inicialment coneguda com la Plaça Reial i, més tard, com la Plaça del General Goded, l'espai formava part de la casa de Ca n’Orell, una família procedent de Bunyola. Aquesta família va vendre el terreny a l’Ajuntament de Santa Maria del Camí amb l’objectiu de construir-hi una plaça estratègicament situada entre l’estació del ferrocarril i la carretera d’Inca.
Plaça de Son Fango
Plaça de Son Fango
La Plaça de Son Fango, el seu topònim és Plaça Jaume II, va ser construïda a partir dels anys 30 del segle XX. Està situada sobre els antics terrenys de cultiu de Ca n'Andria, destacant com un dels espais públics més importants sorgits durant el procés d'urbanització d'aquella època.
Passatemps i Camí de Passatemps
Passatemps i Camí de Passatemps
Passatemps és una petita zona de Santa Maria del Camí que s'estén pel coster nord-oest del Puig de Son Seguí fins a la carretera de Sencelles. Aquesta zona, documentada des del segle XV, va ser una antiga alqueria musulmana, la qual cosa revela la seva llarga història dins del municipi.
Plaça de Can Fuster
Plaça de Can Fuster
Amb referències que daten de 1335, la Plaça de Can Fuster és un espai de gran valor històric a Santa Maria del Camí. En aquesta plaça s'ubicava la Casa de la Cúria de la Cavalleria de Santa Maria, situada a la casa número 1, al començament del Camí de Passatemps.
Sa Quintana de Terrades
Sa Quintana de Terrades
Sa Quintana de Terrades és una pleta situada a prop de les cases de les possessions de Son Barca, Terrades, Can Cerdó i Son Llaüt. Aquesta extensió de terra estava principalment destinada a la pastura i beuratge del bestiar, servint com a espai essencial per al maneig de ramaderia a la zona.
Ca Ses Monges o Can Mates
Ca Ses Monges o Can Mates
La finca pública de Ca Ses Monges o Can Mates està situada a la Vall de Coanegra, dins la Serra de Tramuntana, patrimoni mundial de la UNESCO. Rehabilitada per l’Ajuntament de Santa Maria del Camí, aquest espai emblemàtic destaca pels seus valors mediambientals i arquitectònics. A més, compta amb un refugi ideal per a famílies, amics i estudiants, que poden gaudir de l’entorn natural i pernoctar. Recentment, s'han aprovat l’Ordenança municipal reguladora de l'ús d'aquest espai, així com l’Ordenança fiscal per a l’ús de les instal·lacions.
Sèquia Reial de Coanegra
Sèquia Reial de Coanegra
La Síquia de Coanegra, situada a la vall de Coanegra a Santa Maria del Camí, és una antiga obra d'enginyeria civil que transportava aigua des de la Font de Son Pou fins al nucli urbà. Els seus orígens es remunten a l’època romana, i la primera regulació escrita que es conserva són les Ordinacions del 7 de maig de 1503. Construïda amb pedra, morter de calç i revestida amb ciment hidràulic, la séquia transcorre paral·lela al torrent de Coanegra i compta amb 34 fibles o partidors al llarg del seu recorregut. En constituir-se els nuclis urbans de la Vila i els Hostals al segle XVII, la séquia va esdevenir essencial per a la població, ja que els pous no bastaven. El 1743 es va decidir prolongar-la fins a la Plaça de la Vila, on es va construir un dipòsit per assegurar el subministrament.
Els Hostals
Els Hostals
Els Hostals és una barriada de Santa Maria del Camí, formada a principis de 1680 al costat del camí que connectava Palma amb Inca, a partir d'establerts de la Cavalleria del segle XVII. El seu nom prové dels nombrosos hostals que s'hi trobaven. El 22 de gener de 1639 ja es documenta "lo hostalet de Santa Maria", que confrontava amb els camins d'Inca i Bunyola. L'any 1680 hi havia dos hostals, un d'ells conegut com l’Hostal de’n Morell (Can Calet), proper al camí de Sóller (Carrer Llarg). A finals del segle XVII, amb la creació d'una vila entorn de la plaça i el nucli dels Hostals, el poble va quedar dividit en dos nuclis separats. Durant dos segles, el carrer Llarg, antic camí de Sóller o de Bunyola, fou l'única via de connexió entre els dos nuclis, que no es van integrar del tot fins als segles XIX i XX.
